27 de gener, DIA INTERNACIONAL EN MEMÒRIA DE LES VÍCTIMES DE L’HOLOCAUST.

L'Ajuntament de Santa Oliva va signar un conveni amb Amical Mauthausen - Xarxa Mai Més per recordar aquells fets en la mesura que la memòria no és sols un acte de justícia per a les víctimes sinó també un instrument d’alerta i prevenció.

El novembre del 2005 l’Assemblea General de la ONU va designar el 27 de gener, data de l’allibe rament d’Auschwitz, “Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holo caust i de Prevenció de Crims contra la Humanitat”. Iniciativa ratificada pel Parlament Europeu i la  UNESCO, amb el propòsit de recordar a totes les víctimes de l’Holocaust i de la persecució nazi i  evitar presents i futurs genocidis. 

Des de llavors es recorda les víctimes del genocidi portat a terme pel règim nazi i els seus aliats  durant la Segona Guerra Mundial, en la mesura que la memòria no és sols un acte de justícia per a  les víctimes sinó també un instrument d’alerta i prevenció. Durant el règim nacionalsocialista es va  universalitzar i estendre el crim, amb empremtes indelebles, es van soscavar el propis fonaments  de la civilització i es destruí la Humanitat. 

La ideologia assassina d’uns quants dirigents va arribar a impregnar àmplies capes socials d’homes  i dones, gent corrent, que van ser elements necessaris i la seva col·laboració va ser imprescindible  per a dur a terme la barbàrie. Com va escriure Primo Levi: Els monstres existeixen, però són massa  pocs per resultar realment perillosos, més perillosos són els homes normals. I gent corrent van ser  els executors que van dur a terme l’assassinat metòdic, industrialment planificat, de milions de do 

nes i homes, també gent corrent, que el nacionalsocialisme volia excloure de la societat al ser con siderats perillosos per la seva diversitat: jueus, opositors, discapacitats, maçons, gitanos, homose xuals, Testimonis de Jehovà… Entre ells els més de 9.000 republicans espanyols, dones i homes,  deportats als camps nazis i els milers més que van ser obligats al treball esclau en la indústria de  guerra del Reich, per la seva condició de ser enemics polítics de Franco i de Hitler i per la seva  contribució a la lluita contra l’ocupant alemany a França. 

Integrar el record de l’Holocaust i de totes les víctimes del nazisme en les consciències individuals  i col·lectives ha de servir per a conèixer fins on pot arribar la capacitat humana per a perpetrar el  mal i per a exercir el bé, i ha de convertir-se en una arma poderosa davant de missatges i insídies  amenaçadores en èpoques de crisi i inseguretats. Perquè reflexionar sobre les causes i conse 

qüències de l’Holocaust i la persecució de tots els col·lectius considerats enemics es converteix en  un compromís de lluita contra l’antisemitisme, racisme i qualsevol forma d’intolerància, així com  contra els revisionisme i negacionisme, justament en els temps actuals en que a tot el món es ma nifesten tendències i es porten a terme accions que vulneren els Drets Humans i, de nou, tornem a  veure com gent corrent, seguint els dictats de dirigents obcecats, es converteixen en l’element ne cessari per a perpetrar noves barbaritats; perseguint, empresonant i assassinant gent corrent per què són o pensen diferent i perquè les seves vides molesten per a poder aconseguir els objectius  espuris d’aquells dirigents. 

És per això que hem de seguir aixecant les nostres veus, denunciant qualsevol violació dels Drets  Humans, compromesos amb el Mai Més, ni aquí ni enlloc del món. No podem defallir en el com promís personal i el compromís polític durant els 365 dies de l’any representats simbòlicament en  aquest 27 de gener i en el proper 5 de maig, instaurat com a dia d’Homenatge a totes les víctimes  del nazisme a Espanya. 

Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d’Espanya Gener 2023